La longitud de la diagonal d'un rectangle de 20.4 cm per 12.7 cm es calcula amb el teorema de Pitàgores i s'obté 24.030189 cm.

Però si els costats del rectangle fossin lleugerament més grans, per exemple 20.41 cm i 12.71 cm, s'hauria calculat

un resultat que té el segon decimal ja diferent de l'anterior. És necessari saber l'exactitud de les longituds dels costats per saber quantes xifres del resultat corresponen amb seguretat a la longitud real de la diagonal i escriure el resultat sense xifres irrellevants.

En aquest bloc de temes s'explicarà com escriure els resultats numèrics. En el tema següent es donarà la definició de xifra significativa i s'establirà un conveni pel nombre de xifres significatives de la incertesa d'una mesura o un valor calculat. El conveni determina la manera com s'han de presentar els resultats de les mesures i els càlculs. En un altre tema es definirà la incertesa relativa.

A continuació es comenta l'ús del punt com a separador decimal i es relata una anècdota del que pot passar quan no es té en compte el concepte de xifres significatives.

El resultat de dividir 355 entre 113 amb una calculadora queda expressat amb un 3, un punt i una seqüència de xifres decimals

L'ús del punt com a separador decimal no és universal. Quan s'escriu en català, els decimals d'un número real se separen de les unitats amb una coma (3,1415929) i en els escrits a mà també s'usa l'apòstrof per separar els decimals de les unitats (3'1415929).

En aquestes pàgines s'usarà el punt com a separador decimal.

En el cronòmetre amb captura de temps que es troba a l'apartat d'utilitats al final de la pàgina índex, s'ha inclòs la possibilitat de canviar el punt decimal per una coma per copiar i enganxar els números directament en un full de càlcul que usi la coma com a separador.

Els números a partir de mil s'escriuran amb les xifres seguides. Si escau, es podria deixar un petit espai entre els grups de tres xifres; però no es posarà coma ni punt. Exemples:

166386 són cent seixanta sis mil tres-centes vuitanta sis unitats.

166.386 són cent seixanta sis unitats amb tres-centes vuitanta sis mil·lèsimes de la unitat.

166,386 és una notació que no s'usarà en aquest text.

El dia 1 de gener de 2002 entraren en circulació les monedes i els bitllets d'euro. La relació de canvi amb la pesseta s'establí en 1 euro igual a 166.386 pessetes. Per facilitar l'adaptació de la gent a la nova moneda, es repartiren taules de conversió, es vengueren calculadores que multiplicaven o dividien per 116.386 pitjant una única tecla i es donaven algunes regles de càlcul per obtenir valors aproximats de manera ràpida. Una regla senzilla era que 6 euros equivalien a 1000 pessetes (la diferència era més petita que dues pessetes).

L'anècdota està relacionada amb el canvi de pessetes a euros. En uns documents que la universitat havia de publicar cada any es parlava de l'import d'unes beques. En el document de 2001 es llegia «L'import serà aproximadament de 35000 pessetes». En el document de 2002, amb l'euro ja com a moneda d'ús, la frase s'hagué de canviar i en el document es pogué llegir:

«L'import serà aproximadament de 210.35 euros.»

La gràcia de l'anècdota es pot llegir marcant la figura de l'interrogant amb el cursor, però en tot cas, quedarà de manifest en acabar de llegir aquest bloc de temes.