Anàlisi de Dades Experimentals
© Antoni Amengual Colom. Departament de Física, Universitat de les Illes Balears.
Versió 1.0 publicada al setembre de 2013. DL: PM 860-2013.
Apèndix
Sistema Internacional d'unitats
Introducció »
El Sistema Internacional d'unitats (SI) està basat en la definició de la unitat de mesura de 7 magnituds bàsiques. Les altres magnituds físiques es defineixen a partir d'elles.
La informació sobre la definició de la unitat és la que figura en el Butlletí Oficial de l'Estat de 30 de desembre de 2009.
Les 7 magnituds bàsiques »
Els noms i símbols de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'unitats (SI) s'indiquen a continuació.
Longitud: metre (m)
»
El metre és la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant un temps de 1/299792458 segons.
D'aquí resulta que la velocitat de la llum en el buit és igual a 299792458 metres per segon exactament, c0 = 299 792 458 m/s.
Temps: segon (s)
»
El segon és la durada de 9192631770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'àtom de cesi 133.
D'aquí resulta que la freqüència de la transició hiperfina de l'estat fonamental de l'àtom de cesi és igual a 9192631770 hertzs, ν (hfs Cs) = 9192631770 Hz. Aquesta definició es refereix a un àtom de cesi en repòs, a una temperatura de 0 K.
Massa: kilogram (kg)
»
El kilogram és la unitat de massa; és igual a la massa del prototip internacional del quilogram, adoptat per la tercera Conferència General de Pesos i Mesures el 1901.
Corrent elèctric: ampere (A)
»
L'ampere és la intensitat d'un corrent constant que, mantenint-se en dos conductors paral·lels, rectilinis, de longitud infinita, de secció circular menyspreable i situats a una distància d'1 metre l'un de l'altre, en el buit, produiria entre aquests conductors una força igual a 2 × 10-7 newtons per metre de longitud.
D'aquí resulta que la constant magnètica, μ0, també coneguda com permeabilitat del buit, és exactament igual a 4π × 10-7 henris por metre, μ0 = 4π × 10-7 H/m.
Temperatura termodinàmica: kelvin (K)
»
El kelvin, unitat de temperatura termodinàmica, és la fracció 1/273,16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua. Aquesta definició es refereix a una aigua d'una composició isotòpica definida per les següents relacions de quantitat de substància: 0,00015576 mols de 2H per mol de 1H, 0,0003799 mols de 17O per mol de 16O i 0,0020052 mols de 18O per mol de 16O.
D'aquí resulta que la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua és igual a 273,16 kelvin exactament, Ttpw = 273.16 K.
Quantitat de substància: mol (mol)
»
El mol és la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 quilograms de carboni 12. Aquesta definició es refereix a àtoms de carboni 12 no lligats, en repòs i en el seu estat fonamental.
Quan s'utilitzi el mol, s'han d'especificar les entitats elementals, que poden ser àtoms, molècules, ions, electrons o altres partícules o grups especificats d'aquestes partícules.
D'aquí resulta que la massa molar del carboni 12 és igual a 12 g per mol, exactament, M( 12C) = 12 g/mol.
Intensitat lluminosa: candela (cd)
»
La candela és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540 × 1012 hertzs i la intensitat energètica en aquesta direcció és de 1/683 watts per estereoradiant.
D'aquí resulta que l'eficàcia lluminosa espectral d'una radiació monocromàtica de freqüència igual a 540 × 1012 hertzs és igual a 683 lúmens per watt, exactament, K = 683 lm/W = 683 cd sr/W.
