Després de fondejar han començat les operacions de desembarcament. Les dues zodiacs del vaixell han hagut de fer tres viatges cadascuna per deixar a terra tot el personal que desembarcam: els 20 científics, els 2 periodistes i els 8 tècnics que hem constituït l’equip de la campanya ESASSI; els 2 geòlegs que vàrem recollir a l’illa de Signy, a les Orcades del Sud; les 6 persones (3 científics i 3 periodistes) que vàrem embarcar ahir a Decepció; i finalment el metge i l’infermer del vaixell, que seran rellevats. En total 40 persones.
 |
| Desembarcant el personal a l’illa de King George (al fons, entre la boira) |
 |
| Després de 21 dies hem pogut contemplar l’Hespérides des de fora del vaixell |
 |
| Una vegada a terra ens hem tret l’equipament de supervivència i les zodiacs l’han tornat al vaixell |
 |
| Pingüins ‘barbijo’ a la platja. Al fons, entre la boira, l’Hespérides |
A mitjan matí ja érem tots a terra, amb l’incertesa de si l’avió que ens havia de venir a recollir podria aterrar, perquè la boira baixa cobria per complet l’illa. Mentre, els companys de la base xilena ens han acollit amb una amabilitat extraordinària, posant a la nostra disposició les seves instal·lacions. Un cafè en arribar i un brou calent a migdia han fet més passadora l’espera.
 |
| La base xilena on ens han acollit mentre esperàvem l’avió |
Mentre esperàvem, una notícia dolenta: un mariner d’un vaixell xilè que es troba ancorat no massa lluny de l’Hespérides ha tingut un accident i ha estat evacuat en helicòpter cap a la base xilena. En comprovar que el seu estat és mes greu del que es pensava inicialment, ens han demanat permís per evacuar-lo cap a Xile en el mateix avió que ens ha de dur a nosaltres. Com no pot ser d’altra manera, des de la Unitat de Tecnologies Marines, responsable de tota la logística polar espanyola, se’ls ha donat el vist-i-plau. Realment hem estat contents de poder ajudar els companys xilens que tan bé s’han portat amb nosaltres.
Totes les incerteses s’han resolt devers les 16 h, i de manera ben diversa. D’una banda hem vist com la boira escampava lentament, i des de Punta Arenas ens han comunicat que l’avió estava a punt d’enlairar-se perquè l’aterrament a King George ja es veia possible. D’altra, el mariner xilè accidentat moria abans de poder ser evacuat cap el seu país. En un sol dia l’Antàrtida ens mostrava la seva cara més bella i també la més terrible. D’una banda, la solidaritat entre nacions, que a pocs llocs del planeta es deu manifestar de manera tan intensa com en aquestes terres tan belles com dures. D’altra, la consciència de que també la tragèdia és més fàcil aquí, degut a les condicions en que es treballa. Amb els companys xilens hem compartit primer l’alegria de les visites de cortesia, després la incertesa pel nostre vol i per l’estat del ferit, i finalment la pena per la mort del seu mariner.
 |
| A l’illa de King George hi ha bases de diverses nacions, entre elles Rússia. I devora la base russa es va construir aquesta bella església ortodoxa, amb fusta duita de Sibèria |
 |
| L’avió que ens ha duit a Punta Arenas en el moment d’aterrar a l’aeròdrom de King George |
Ara són les 18.30 h. Acaba d’aterrar l’avió que ens ha de dur a Punta Arenas. I amb ell la nova dotació de científics i tècnics que han d’embarcar a l’Hespérides. La majoria d’ells són coneguts (a Espanya els científics que fem recerca polar som ben pocs...). Hem tingut temps per saludar-los i per parlar amb ells una estoneta abans d’embarcar.
Si no hi ha res de nou, abans de les 21 h ja serem a Punta Arenas. Serà el darrer sopar tots junts, perquè demà matí a primera hora alguns ja tornam cap a Mallorca (d’altres queden de vacances alguns dies per Patagònia). Avui vespre s’haurà acabat definitivament el nostre periple antàrtic.
Hora (local xilena): 18.30 h (21.30 GMT)
Posició: latitud: 62º 11’ 35’’ S; longitud: 58º 58’ 52’’ W
Vent: 4.5 m/s
Temperatura aire: 1.2ºC
Temperatura aigua: ---