WEB del programa educatiu de l'EXPEDICIÓ de l'IMEDEA a la

Diari de l'expedició

Sota aquest títol hi trobareu el diari amb els comentaris de la preparació i de la realització del viatge científic a l'Antàrtida
Anterior
Següent
Hespérides, 22 de gener de 2008
Pàgina 48 del diari


A l’illa Deception hem quedat decebuts

Ahir vàrem tenim mala mar. No és que fossin ones molt grans, però ens venien de proa i el vaixell va haver de reduir velocitat per fer la vida un poc més suportable. El dia es va dedicar a encapsar totes les coses i tenir-les preparades per ficar-les a la bodega (ara ja sí que la campanya s’acaba!). La conseqüència del retard va ser que no vàrem aturar a la base Juan Carlos I, a l’illa de Livingston, com estava previst, sinó que hem navegat directes a l’illa de Decepció, on hem arribat avui de matinada.

Aspecte de l’illa de Decepció la matinada d’avui

El nom original de l’illa és "Deception Island"; el fet d’anomenar-la "illa Decepció" o "isla Decepción" és un exemple de traducció desafortunada, perquè "deception" en anglès no vol dir "decepció", sinó "engany". El nom fa referència a la forma tan especial que té l’illa: a primera vista sembla un cercle massís, d’uns 12 km de diàmetre, i quan se la revolta sembla que no té cap punt segur on es pugui amarrar. En el seu costat SE, però, fa una entrada estreta, d’uns pocs centenars de metres, que dona pas a una badia interior immensa i resguardada, una badia que ocupa gran part de la superfície del cercle. Aquesta forma tan especial no és casualitat: l’illa és una formació volcànica que emergeix del fons submarí; fa milers d’anys, la part central del cràter es va enfonsar i va ser envaïda per la mar.

Mapa de l’illa de Decepció

De fet, Deception encara té activitat volcànica: es poden veure algunes fumaroles i aigües termals, que fan un contrast ben curiós amb la neu dels voltants. La darrera erupció important va tenir lloc el 1970, quan les cendres van cobrir una base xilena. Fins poc abans havia allotjat una factoria balenera on hi varen arribar a viure centenars d’homes; era l’època daurada de la caça de balenes, una època de la qual en donen testimoni les vèrtebres, costelles i altres ossos espargits al voltant dels immensos dipòsits que s’empraven per emmagatzemar l’oli de balena. A dia d’avui a l’illa hi ha dues bases científiques d’estiu: una espanyola (la BAE Gabriel de Castilla) i una argentina.

Com deia, hem arribat a l’illa devers les 5 h d’aquesta matinada. L’entrada, anomenada "Manxa de Neptú" ("Fuelles de Neptuno) és espectacular: estreta i vigilada a cada banda per foscos penya-segats, el canal de navegació no té més de 60 m d’amplada degut a que una agulla obstaculitza la part central de la bocana. Per això, i degut a què el vent encara era fort, el vaixell s’ha situat lluny de la bocana, ha enfilat el rumb correcte i llavors ha entrat a bona màquina.

L’entrada a Decepció, anomenada la manxa de Neptú

Els objectius d’entrar a l’illa eren diversos: en primer lloc, i per tal de poder seguir amb la següent campanya sense tornar a Sudamèrica, el vaixell necessita aprovisionar-se del combustible i queviures que acaba de dur el Las Palmas. En segons lloc, es volia aprofitar el resguard de la badia perquè dos submarinistes revisin el casc; després dels gaire bé dos dies de navegar entre gels, es vol assegurar que no hi ha hagut danys importants. En tercer lloc, aquí havien d’embarcar tres periodistes y tres científics per venir amb nosaltres fins a l’illa de King George i tornar a Espanya amb nosaltres. Finalment, l’estada a l’illa havia de servir també perquè la tripulació i científics estiréssim un poc les cames, després de tants de dies sense tocar terra.

El remolcador Las Palmas, que ens havia de donar combustible i queviures, no s’ha pogut abarloar a causa del vent

La BAE Gabriel de Castilla, a una milla escassa del vaixell i sense poder baixar...

Idò dels quatre objectius només n’hem pogut aconseguir un! El vent, de gaire bé 40 nusos (uns 75 km/h) ha impedit totes les operacions. Només quan ha començat a amainar, devers les 19 h, han embarcat els nous hostes, però ja era massa part per a l’aprovisionament, la revisió del casc o fer una passejada per l’illa. Quina decepció!

Després d’obrir la tapa de la bodega i guardar totes les capses, devers les 21 h s’ha posat rumb a King George, on s’espera arribar de matinada. Allà haurem de baixar tan si volem com no, si volem tornar a casa...

Guardant les caixes a la bodega. La campanya ha acabat



Hora (local): 21.30 h (23.30 GMT)
Posició: latitud: 62º 57’ S; longitud: 60º 39’ W
Vent: 9.3 m/s
Temperatura aire: 1.0ºC
Temperatura aigua: 0.5ºC

Damià Gomis

Anterior
Següent