 |
| Enric Culat a la coberta de l'Hespérides |
La nostre campanya serà curta. Al menys puc assegurar-vos que a mi se’m farà curta! Al vaixell hi ha científics i tècnics que han fet altres campanyes de fins a dos mesos. Per no xerrar de la dotació del Hespérides, que són els que passen més temps navegant. Els oficials i mariners del vaixell ens han contat que enguany no tornaran a casa fins al proper mes de maig. Imagino que per a ells sí que s’ha de fer difícil no tenir la família a prop, ni la gent i les coses que més estimes, ni les teves mascotes, ni poder gaudir amb les teves activitats o hobbies favorits, o poder seguir les peripècies del teu equip de futbol. Bé, sobre això darrer crec que prefereixo seguir essent un ignorant temporal i no saber res fins quan torni del viatge. Per cert, algú em pot dir què va fer el Barça a l’última jornada de lliga?. Però si ha anat molt malament no tingueu massa pressa en contestar, eh? És que aquí al vaixell no tenim diaris, ni ràdio, com us podeu imaginar, però tampoc no tenim internet (només tenim correu electrònic). I aquestes tres coses són molt importants per a mi. Se’m fa estrany viure sense elles, perquè m’agraden i perquè a més són les meves eines de feina. No sé si ho sabeu, però jo soc periodista. Escric cada diumenge un reportatge de medi ambient al Diario de Mallorca, faig un programa de ràdio a Ona Mallorca que es diu “Balears fa Ciència” i ara estic preparant un reportatge per a la Televisió de Mallorca sobre aquesta expedició a l’Antàrtida amb en Diego Villalonga. Ell és un càmera amb el que, a més, estem gravant petites cròniques de televisió que enviem quasi en directe des de l’Hespérides, cosa que us puc assegurar que no es fàcil degut al precari sistema de transmissions d’aquest vaixell oceanogràfic que té de tot, però desgraciadament no té connexió a la xarxa.
 |
| Enric Culat (micròfon) i Diego Villalonga (càmera) entrevistant a Maria de Lorenzo (UTM) |
 |
| Enric Culat i Diego Villalonga al laboratori de popa, on munten les cròniques |
I ja que us xerro del Hespérides, dir-vos que, a pesar de que no té internet, és un vaixell molt ben equipat. Disposa de tot l’instrumental que els científics puguin necessitar per fer una campanya a l’Antàrtida, sigui de física, química, biologia, geologia, o del tipus que sigui. El seu comandant, que per cert m’ha donat totes les facilitats per poder treballar i fer entrevistes, em va explicar al començament de la campanya que el vaixell és com un “laboratori flotant”, i de veres que ho pareix.
Sobre el que estem veient en el transcurs d’aquesta expedició suposo que ja us heu anat fent una idea gràcies a les cròniques dels meus companys que m’han precedit en aquest blog. Aquí a l’Antàrtida tot és tan diferent i tan especial que no s’assembla a res del que fins ara havia vist en tota la meva vida. Fa dos dies varem fer una petita escala a l’illa Signy, a l’arxipèlag de les Orcades del Sud, on aturàrem per recollir dos científics espanyols. Com que trobàrem molt de gel, l’operació es va prolongar molt més del que estava previst. Quant per fi arribàrem, i a la penombra de la nit -encara que com ja deveu de saber a l’Antàrtida en aquesta època de l’any mai no es fa fosc completament- els blocs de gel brillaven d’una manera especial, encara més blancs i lluents, com fins encara ara no havia vist en tota la campanya.
La veritat, m’és un poc difícil destacar o dir-vos el que m’està agradant més, o el que he trobat més impressionant de tot el que vist fins ara. Si ho he de fer, i suposo que és el que em pertoca com a periodista, potser em quedaria amb la primera visió que vaig tenir en arribar molt a prop de l’illa Elefant, a les Shetland del Sud, on els homes de Shackelton resistiren heroicament durant mesos, en condicions molt precàries. Només de pensar-ho! Un altre imatge que em ve al cap és la d’un iceberg, de tonalitats blavoses i de grans proporcions, foradat per dintre com si tingués un túnel al seu interior. O els albatros blancs planejant sobre les puntes de les onades, o les balenes que varem veure ahir fent una sèrie interminable de passades per sota del vaixell, o el soroll de la proa de l’Hespérides trencant el gel, o un increïble cel vermellós gràcies al sol ponent-se entre els icebergs, o la visió del mar emboirat a primera hora del matí, o les “megaonades” del Pas de Drake, o ... en fi, de fet crec que podria omplir pàgines i pàgines només destacant el que m’ha semblat més espectacular.
Aquestes tres setmanes m’han passat tant ràpidament que ja començo a sentir com una mena d’angoixa de pensar que els dies que ens resten, ja només quatre, els hauré d’aprofitar al màxim, sense perdre ni un minut. Segurament no m’havia donat compte d’això fins que en Damià Gomis, el cap de campanya, m’ha recordat que avui em tocava escriure en aquest blog. Records per a tots i fins molt aviat!
Hora (local): 21.00 h (23.00 GMT)
Posició: latitud: 61º 15’ 37’’ S; longitud: 51º 13’ 50’’ W
Vent: 11.3 m/s
Temperatura aire: 1.0ºC
Temperatura aigua: -0.2ºC