WEB del programa educatiu de l'EXPEDICIÓ de l'IMEDEA a la

Diari de l'expedició

Sota aquest títol hi trobareu el diari amb els comentaris de la preparació i de la realització del viatge científic a l'Antàrtida
Anterior
Següent
Hespérides, 16 de gener de 2008
Pàgina 42 del diari


El darrer CTD (per ara) i la banquisa

A les 20.00 hora local (22:00 GMT) hem fet la darrera estació de la nova secció 10; ha estat l’estació nº 100, que no està gens malament tenint en compte que les hem fetes en 12 dies justs. És hora d’aturar, perquè hem d’anar a cercar dos geòlegs espanyols que es troben a l’illa de Signy, a les Orcades del Sud. Serà el punt més oriental de la travessia, perquè després posarem proa a ponent, cap a les illes Shetland del Sud, on el vaixell ha de fer un parell més d’aturades logístiques.

Aquests trams de navegació són adients perquè els científics cedim el protagonisme a la tripulació del vaixell, que és al cap i a la fi la que governa aquesta plataforma científica que és l’Hespérides. A ells van dedicades avui aquestes retxes.

Tasques de navegació en el pont de comandament de l’Hespérides

La tripulació, com tots sabeu, és militar, perquè el vaixell pertany a l’Armada espanyola, i en aquests moments està comandada pel capità de fragata D. Pedro L. De la Puente. És per suposat impossible treure aquí els 55 noms dels components de la dotació, però si cal dir que ells són els que dirigeixen la navegació, se’n cuiden dels motors i fan les maniobres de coberta amb els instruments científics. També vigilen totes aquelles coses que fan possible la vida al vaixell, com l’aigua o la instal.lació elèctrica. I, nogensmenys important, ens donen de menjar i ens renten la roba.

L’Hespérides és el vaixell de l’Armada que passa més dies a la mar: uns 300 a l’any. No és estrany per tant que les estades dels tripulant en el vaixell no sobrepassin normalment els 2 i 3 anys, tot i que hi ha personal que ja duu més de 8 anys. Quan es passen tants de dies a la mar, la bona convivència és del tot essencial. Per això hi ha uns codis de conducta que s’han de complir, del contrari la vida diària podria esdevenir insuportable. Podeu trobar algunes d’aquestes normes a l’apartat Manuals (document per als científics que pugen a bord) en aquest mateix portal web.

Aleró de babord del pont de comandament

La convivència entre la dotació i els científics també es fonamental, perquè bona part de les nostres feines són compartides. De manera especial ens hem de coordinar amb el pont de comandament per tot el tema de la navegació, i amb la central de maniobres, que és des d’on es coordinen les operacions de coberta.

En el moment d’acabar d’escriure aquest diari en el pont tenen un tasca ben difícil. Encara som a unes 40 milles de l’illa de Signy i ja hem topat amb la banquisa, la capa de gel que cobreix tot l’oceà antàrtic en hivern i que en estiu es retreu cap al sud. La banquisa que hem trobat no és del tot compacta, però és gruixada, i el vaixell no la pot travessar. En aquests moments, ja a la matinada de dia 17, estam cercant si hi ha algun canal per on arribar a Signy. Després d’unes quantes setmanes fent treball de camp en una tenda de campanya (regressant de tan en tan a la base anglesa per agafar més queviures), els geòlegs ens esperen amb ganes de tornar a casa. Tots esperam poder trobar una via i arribar fins a ells. Si és així o no ho sabrem demà...

Vista de la banquisa que rodeja les Orcades del Sud (al fons). En primer terme un illot

Hora (local): 24.00 h (02.00 GMT de dia 18 de gener)
Posició: latitud: 60º 29’ 42.8’’ S; longitud: 46º 50’ 01’’ W
Vent: 15 m/s
Temperatura aire: -0.1ºC
Temperatura aigua: -0.3ºC

Damià Gomis

Anterior
Següent