 |
 |
Els físics, per exemple, ens basam en dades que es recullen de manera molt automàtica: arriar el CTD fins el fons i tornar-lo a pujar significa per a nosaltres disposar de milers de dades de temperatura, salinitat, pressió, etc. Aquestes dades s’emmagatzemen directament als ordinadors i, una vegada comprovat que són correctes, queden a l’espera de ser analitzades conjuntament amb altres dades. Les dades de velocitat s’obtenen de manera encara més automàtica: un correntòmetre Doppler muntat a la quilla del vaixell és capaç de determinar la velocitat del corrent per davall del vaixell fins a una fondària de centenars de metres (de manera similar a com funcionen els radars que controlen el trànsit a les carreteres). D’aquesta manera, els físics adquirim dades sempre seguit durant les 24 hores del dia, i per això ens organitzam en torns de dia i de nit.
Pel contra, les mesures químiques i biològiques són molt més laborioses. La majoria impliquen l’anàlisi o filtrat de mostres d’aigua en laboratori, i per tant obtenir el valor de segons quins paràmetres pot ser qüestió d’hores de treball que requereixen l’atenció continuada d’una persona. Aquesta laboriositat fa que sovint el mostreig químic i biològic no puguin anar a la mateixa velocitat que el físic.
Així i tot, ens hem organitzat de la millor manera possible. Per a que tingueu una idea de com treballarem al vaixell, us adjuntam el planejament dels torns. Segur que una vegada haguem començat a fer feina haurem de fer alguns ajusts, però en principi aquesta és la nostra idea.
 |