 |
| Expedicionari amb roba de passeig |
El cos humà, per funcionar bé, necessita una temperatura interior constant d'uns 36ºC. Quan la temperatura ambient és molt més baixa, llavors el cos perd calor i la seva temperatura disminueix. I això és un problema! La sang té més dificultats per circular i distribuir la calor per tot el cos; i si la temperatura disminueix molt, fins i tot els òrgans vitals poden arribar a no funcionar bé. Un exemple que tothom ha experimentat és que a l'hivern, si no duim guants, les mans es refreden ràpidament, costa més moure-les, i fer coses tan senzilles com fermar-se les sabates pot arribar a ser molt complicat.
Apart de que la temperatura sigui baixa, hi ha dues coses amb les que s'ha d'anar amb compte: la humitat i el vent. Si el cos està banyat, la pèrdua de calor s'accelera i ens refredam més ràpidament (per exemple fixau-vos que passa en sortir de la dutxa...). Per altra banda, el vent també fa que ens refredem més ràpidament, perquè les molècules del cos entren en contacte amb més partícules d’aire que si no fes vent i per tant la transmissió de calor és més efectiva.
Per protegir-nos del fred farem el mateix que quan anam a la muntanya: ens posarem vàries capes de roba, cada una amb una funció diferent. Segons la situació i el fred que faci emprarem més o menys capes. A més, heu de saber l'aire que queda entre les distintes capes de roba funciona molt bé com aïllant, de tal manera que sol ser més calent posar-se dues o tres camisetes que un sol jersei gruixat!
La primera capa, la que va més aferrada al cos, és la roba interior tèrmica. Venen a ser com una camiseta i uns calçons prims que s'ajusten bé al cos i per tant són molt còmodes per moure’s. Són d'un material especial molt calent i tenen com a funció principal expulsar la humitat que mana del cos (la suor), allunyant-la de la nostra pell. Això és important perquè si no la suor es refreda i ens fa perdre calor.
La segona capa és l'encarregada de mantenir la calentor del cos. Sol consistir en un jersei o una jaqueta de folre polar, molt semblant a la que molta gent té a casa, però un poc més gruixat. Per a les cames empram uns calçons que poden ser de distints materials. També han de ser calents, però és més important protegir bé la part de dalt perquè és on hi ha els òrgans vitals. El problema d'aquesta capa és que no sol protegir del vent. Per això ens cal una capa més per damunt.
La tercera capa està formada per una jaqueta i uns calçons impermeables que ens protegeixen de la humitat, la pluja i el vent. Són d'un material especial que permet transpirar i expulsar la humitat de dins el cos. És a dir, per una banda impedeix que ens banyem amb la pluja i per l’altre permet que la humitat del cos surti a fora i no ens xopi la roba.
 |
| Expedicionaris amb la roba per fer feina a coberta |
Tampoc cal oblidar protegir-se les mans, els peus i el cap! Per als peus emprarem dos parells de calcetins que ens mantindran calents i unes botes com les d'anar a la muntanya que ens mantindran els peus eixuts. Per a les mans també emprarem dues capes: Uns guants prims i molt calents i uns altres més gruixats i impermeables per damunt. Així, si estam a coberta i cal emprar les mans, no farà falta descobrir-les del tot per poder fer feina. Finalment, s'ha de protegir el cap. Encara que no ho sembli és molt important ja que gran part de la calor del cos es perd per allà. Normalment amb una bona gorra de llana o un passamuntanyes és suficient.
Finalment, dir que en casos d’haver de fer molt de temps a coberta és millor substituir la jaqueta i els calçons per uns ‘monos’ que estan pensats per a temps extrem i dels quals el vaixell en duu un per a cada un de nosaltres.