Diari de l'expedició

La situació no és tan anguniosa com la que va patir l’Apollo XIII, ni de bon tros. Però sí que tenim un problema: acabam de saber que el vaixell només té dues sortides d’aigua del continu que són adients per a l’anàlisi de gasos, i nosaltres tenim fins a quatre instruments a connectar: un analitzador de CO2 que embarcarem de l’IMEDEA, un analitzador de contaminants que embarcarà Cristobal Galbán de l’IIQAB de Barcelona i un analitzador de CFCs que durà l’equip de Texas. A més, tenim una demanda de la Universitat de East Anglia, del Regne Unit, per embarcar una persona que duria un altre analitzador de gasos.

Però què és el “continu”? Què el fa tan desitjat? S’anomena simplement “continu” a una canonada que bombeja contínuament aigua de davall la quilla del vaixell. Es tracta per tant d’aigua superficial o dels primers metres de la columna com a mínim. Hi ha instruments que podem mesurar de manera automàtica tota una sèrie de paràmetres a partir d’aquest flux continu d’aigua. Aquests aparells no necessiten massa atenció de personal i no interfereixen de cap manera amb les operacions del vaixell. Un exemple és el termosalinograf, que mesura la temperatura i salinitat (a la foto se’n mostra un).

El termosalinograf

Ara bé, per analitzar gasos, la canonada que duu l’aigua del continu ha de ser un poc especial: no ha de tenir colzes, no se li poden treure les bombolles,... i d’aquestes canonades només n’hi ha una al vaixell, que acaba en dues boques.

Haurem de parlar amb els tècnics per veure si és possible muntar una o dues sortides més d’aigua les dues setmanes que el vaixell serà a Cartagena, abans de partir a l’Antàrtida.