Diari de l'expedició

Quan el ministeri concedeix un projecte, a alguns d’ells els concedeix també una beca de dos anys seguida de dos anys de contracte: són les anomenades Beques de Formació de Personal Investigador (FPI). Són beques/contractes adreçats a llicenciats, i els quatre anys que cobreixen són essencialment quatre anys de formació i aprenentatge. La tesi doctoral (un treball d’investigació inèdit i d’una certa rellevància) és la culminació d’aquest aprenentatge, i obre la porta a exercir la investigació de manera professional.

En el cas del nostre projecte (ESASSI), ens van concedir una beca. Després d’examinar una trentena de currículums, vàrem triar na Verónica Verdejo, llicenciada en Ciències del Mar per la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i amb dos màsters posteriors a Madrid. Na Verónica és de Lleó, i avui ha arribat a Palma per firmar la seva incorporació com a becària, tot i que la seva feina començarà de fet l’1 de setembre.

Ella és un bon exemple de com, a base de lluitar, finalment s’aconsegueix el que realment volia: formar part d’un grup d’investigació. No és gens fàcil, són bastants d’anys d’estudiar per a la fi ingressar a la categoria dels "mileuristes". Si tot va bé, en quatre anys els becaris esdevenen doctors, i després normalment se’n van uns anys a l’estranger a consolidar el seu aprenentatge. En tornar els esperen més contractes eventuals fins que un dia, pot ser, tenguin una plaça fixa a una Universitat, en el CSIC, en un altre organisme públic d’investigació o en el sector privat (molt escàs a Espanya). és a dir, que difícilment podran estabilitzar-se abans dels trenta-i-pico... Però na Verónica, com tants d’altres, creu que val la pena, perquè la majoria dels que estam en el món de la investigació no hi estam per doblers, sinó per vocació. Perquè creiem que la recompensa ens ve per altres bandes, com el fer feina de gust i veure món...